- Àrees
- Cementiri
- Desenvolupament Local
- Fires i Festes
- Funció Pública
- Mercats
- Participació Ciutadana
- Confraries de la Setmana Santa
- Confraria Acompanyantes de Jesucrist | Campos, 1988
- Confraria de La Dolorosa | Campos, 1985
- Confraria de la Mare de Déu de la Soledat | Campos, 1975
- Confraria de la Mare de Déu de l’Esperança | Campos, 1994
- Confraria de la Passió del Senyor | Campos, 1973
- Confraria de la Sang de Crist | Campos, 1975
- Confraria de la Santa Creu | Campos, 1975
- Confraria del Bon Jesús de la Paciència | Campos, 1962
- Confraria del Crist Natzarè | Campos, 1933
- Confraria del Crist de la Salut de Sant Blai | 2002
- Confraries de la Setmana Santa
- Persones Majors
- Policia Local
- Protecció Civil
- Sa Ràpita i ses Covetes
- Urbanisme i Activitats
Llengua amb tàperes
Segons el Fill Il·lustre, el Dr. Joan Veny i Clar (Campos, 1932), totes les llengües comprenen àrees on el sistema respectiu adquireix una modalitat més o manco diferenciada. Aquestes àrees constitueixen els dialectes. El mallorquí és un dialecte de la llengua catalana, com ho és també el rossellonès, el valencià o el mateix barceloní. Però, si bé cadascun d’aquests dialectes presenten una majoria de trets comuns, no falten les peculiaritats de vegades exclusives del parlar d’un poble, que li donen una fisonomia particular. Així, dins el mallorquí, hi ha parlars ben diferenciats dels de la resta de l’illa, com el felanitxer, el solleric o el pollencí.
El parlar campaner també posseeix algunes característiques, exclusives o d’àrea restrigida dins el mallorquí. Per tant el treball de Joan Veny fa palesa la importància de les peculiaritats dialectals, cosa que engrescà a dur endavant i consolidar el projecte Llengua amb tàperes. El seu nom s’inspira en un plat de la gastronomia mallorquina condimentat amb les tàperes, producte molt arrelat en el passat pagès de Campos. El mot polisèmic llengua més que evocar el producte animal per cuinar es refereix a la llengua com l’agent principal de la paraula i al llenguatge o conjunt de mots i formes de parlar propi d’un territori.
Perquè encara que, fins a dia d’avui, Campos ha sabut mantenir el seu patrimoni lingüístic amb tota fidelitat gràcies als veïnats que l’han parlat, les conseqüències de l’actual globalització, l’onada de nouvinguts i la desaparició natural de persones físiques autòctones, fa que aquesta peculiaritat dialectal perilli al llarg dels anys. Per tant, hi ha la necessitat imminent que dins les noves generacions s’hi executin accions pròpies d’una campanya de sensibilització lingüística a nivell autonòmic per a la conservació viva de la llengua catalana. Per tant, el projecte té l’objectiu de seguir donant a conèixer la peculiaritat campanera pròpia del dialecte mallorquí a la població jove del municipi de Campos i sensibilitzar-la per a la seva conservació com una manera més d’enriquir la llengua catalana en el seu conjunt.
Per tant, l’any 2020 neix aquesta campanya juvenil de sensibilització lingüística que consisteix en l’estudi, la recopilació i difusió del patrimoni lingüístic que caracteritza el poble de Campos i la seva gent tenint en compte trets característics lingüístics, tan campaners com mallorquins, com paraules i construccions relatives a la pagesia i el camp, la mar, el cel, la fauna, la flora, els productes, els aliments, les festes o els costums, trets fonètics i lexicals, mots onomatopeics, expressions i dites.