Despatx
Al despatx de la batlessa hi podeu trobar els següents elements:
Símbols
El despatx està presidit per un retrat del Cap de l'Estat Espanyol, S.M. el Rei Felip VI, i les tres banderes oficials: la bandera espanyola, la bandera autonòmica i la bandera municipal. Una bandera és probablement el símbol més important d'un territori i el més utilitzat per les societats humanes ja que identifica un grup com a tal i, per tant, ha de rebre del grup en qüestió tot el seu respecte i honor màxim. Per això, el ple de la Corporació de l'Ajuntament de Campos, en sessió de 25 de novembre de 1999, va adoptar l'acord d'aprovació de la bandera del municipi. Per a la seva adopció es va fer un estudi sobre la forma, colors i dibuixos que per tradició i vinculació hauria de constar a la bandera. Es va arribar a la conclusió que la més adequada seria “de forma rectangular, dividida en quatre cantons en parts iguals, dues amb un fons de color, el més semblant al de la terra del nostre municipi, és a dir vermellós, i dues parts amb els colors i barres de la bandera del regne d'Aragó, i en el seu centre figura l'escut heràldic d'un ós dret o rampant mirant cap a l'esquerra. Els colors seran la tonalitat marró-vermellosa per a l'ós i gris argent per al fons, sense orla”.
Vares
Les vares de comandament són un complement protocol·lari que denota en la persona que les porta autoritat sobre un grup o col·lectiu identitari. L’Ajuntament disposa de cinc vares de fusta amb l’escut daurat de Campos al cap. Actualment, la més llarga l’ostenta la batlessa; la negra, el jutge de pau; i les altres tres, els tres primers tinents de batlia. La vara de batlia es treu el dia de la presa de possessió i, conjuntament amb les altres, també els tres dies de Festa Major: Sant Julià, Pasqua i la Mare de Déu d’agost.
Claus dels Reis
Un dels tresors més ben guardats de l’Ajuntament és la caixeta de les claus per a SS. MM. Els Reis d’Orient. Una caixa de fusta amb l’escut de Campos amaga unes senyores claus daurades enfilades amb una llaçada també daurada. Aquestes claus cobren vida cada 5 de gener, la nit dels Reis, per poder obrir totes les cases dels infants campaners que s’han portat bé durant tot l’any i poder-hi deixar tots els presents que han demanat.
Caixa Gòtica
La Caixa de les Tres Claus, d’estil gòtic, juntament amb una pintura del Sant Crist foren els dos béns mobles que varen presidir la sala de plens de l’Ajuntament i els acords del Consell de la Universitat de Campos. Abans de l’aprovació del Decret de Nova Planta, l’Ajuntament de Campos, rebia el nom d’Universitat de Campos (res a veure amb la universitat actual, com a centre de coneixement).
Des de la seva fundació l’any 1300 pel rei Jaume II, El Consell de la Universitat de Campos estava format per quatre jurats i vuit consellers, que eren els responsables de tots els acords i decisions municipals. Des de l’any 1448 aquests càrrecs eren elegits pel sistema d’elecció conegut amb el nom de “sac i sort”, que consistia en què cada tres anys es posaven dins uns sacs o talecs un rodolins de pergamí i cera amb els noms de les persones hàbils pels distints càrrecs municipals; aquests saquets es custodiaven dins d’aquesta caixa, i per tal que ningú pogués manipular el seu contingut hi havia tres panys amb tres claus, cada una de les quals estava custodiada per persones diferents.
Cada any, el dia de l’Assumpció, davant tot el consell reunit, els tres custodis de les tres claus obrien la caixa, i un nin menor de set anys treia de les bosses anomenades de “regiment” els noms dels quatre jurats i dels vuit consellers. Amb aquest mateix sistema també es designava un conseller de Ciutat, que era el que havia de formar part del Gran i General Consell; un clavari, responsable dels comptes municipals i equivalent a l’interventor actual; quatre electes a mostassaf, encarregats de controlar els mercats i el bon estat de camins i carrers; tres oïdors de comptes, que eren els comptables; i quatre taxadors, encarregats d’elaborar els cadastres i les seves valoracions, que equivaldrien al recaptador actual. El lloc de reunió dels jurats i consellers, a partir de 1549, fou a la sala principal de l'escrivania reial, que es trobava en el mateix edifici on hi havia l’antic ajuntament.
Malgrat l'ús especial que ha tingut aquesta caixa en concret en temps passats, la caixa, en general, no deixa de ser un moble propi de l’aixovar domèstic de la fi de l’edat mitjana. Es tracta ⁷d’una caixa “bona” molt característica dels territoris de la Corona d’Aragó de les que s’han conservat exemplars a museus i col·leccions particulars. En general, mostren en el frontis plafons que combinen decoracions de tipus romboïdal amb altres que són traceries cegues tan pròpies del gòtic flamíger. Les famoses caixes de novia o “de calaixos” catalanes del segle XVI, estucades, pintades i daurades són una mostra de l’evolució d'aquest tipus de moble cap a versions d’un luxe exacerbat. les caixes del segle XIV, però, eren models més simples i funcionals. N’hi ha una col·lecció de rosselloneses en el palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà i uns pocs exemplars, que són més aviat cofres o baguls, en el monestir de Santa Maria de Pedralbes (Barcelona) que foren de la reina Elisenda de Montacada.
