Fires i Festes

Cap d’any

L’any vell s’acomiada amb les Campanades Infantils a les 12 del migdia i amb la Festa de Cap d’any a les 12 del vespre. Ambdues celebracions es realitzen dia 31 de desembre a la Plaça Major per escoltar el rellotge de La Sala. L’endemà, 1 de gener, és tradició que els patges de SS.MM. els Reis d’Orient s’acostin també a la Plaça Major per rebre les cartes de tots els infants de Campos.

Els Reis

La nit de Reis se celebra dia 5 de gener, vigília de l’Epifania del Senyor. Al capvespre, SS.MM. els Reis d’Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar, arriben a sa Ràpita i a Campos. La cavalcada reial els acompanya pels carrers de la vila: la Banda de Música, el Betlem, l’Estrella, les carrosses, els cavallistes, les furgonetes… La primera aturada és a l’Església Sant Julià per adorar el Nin Jesús en braços de sa mare i oferir-li or, encens i mirra. La segona aturada és a l’Ajuntament on la batlessa els rep i els regidors els entreguen presents com pans de farina campanera, sal des Salobrar i les claus màgiques del poble. Seguidament protagonitzen una pluja de caramels, abans de la tercera parada al Convent, on reben totes les famílies. L’endemà, després de tota la nit repartint regals, tornen visitar Sa Ràpita, desembarcant al Club Nàutic i fent l’Adoració a l’Església de Santa Coloma.

Sant Julià i Santa Basilissa

Sant Julià i Santa Basilissa són els patrons de la Vila de Campos. També són els titulars de l’Església Parroquial on s’hi realitzen les completes, el 8 de gener, i l’ofici solemne, el 9 de gener, com a actes religiosos. Les activitats institucionals, culturals i populars que se realitzen al voltant d’aquesta festa d’hivern són diversos i cada any canvien. L’any 2022, a proposta de l’Ajuntament, s’han posat de moda les coronetes de Sant Julià, basades en les tradicionals coques de crema. Els forns de la vila les serveixen durant la setmana del 9 de gener, com si fossin unes aurèoles divines de sant, ornamentades tan sols amb una senzilla palma de xocolata negra, símbol del martiri de sant Julià d’Antioquia i una estampeta amb un gravat i una glossa, en mode de goig, composta per l’ocasió. Cal recordar que els nostres patrons foren un matrimoni de casa noble dedicats a l’hospitalitat dels més desvalguts. A diferència de Basilissa, que morí de manera natural, Julià fou decapitat a les persecucions de l’emperador Dioclecià contra els cristians a començaments del segle IV. La palma del martiri és iconogràficament un atribut adoptat en les representacions dels primers màrtirs de l’Església. Probablement aquesta icona és d’origen oriental, ja que allà es creu que quan les palmeres moren per donar el seu fruit, és com si fos un sacrifici de la mateixa mare natura.

Sant Antoni

Antigament, la festa dedicada a Sant Antoni Abad era una de les festes més tradicionals del poble, degut a que Campos sempre ha estat una vila eminentment agrícola i animalera, per tant sempre ha abundat tota classe de bestiar. Per honrar el patró dels animals, no és d'estranyar que els pagesos sentissin gran devoció per aquest Sant. Actualment encara és tradició celebrar les beneïdes de Sant Antoni el diumenge després del 17 de gener. Hi participen nombroses famílies amb els seus animals, tant de pèl com de ploma, i amb cavalls, cabriols, carrosses… Hi participen els xeremiers i els dimonis i no hi manquen els vestits de pagesos i el ball de bot.

Sant Blai

Sant Blai és el patró de la veu, la parla i la gargamella. S’hi encomanen amb gran devoció els cantants, locutors, logopedes, laringòlegs i altres oficis relacionats i, cada 3 de febrer, amb el coll ungit d’oli, hi duen a beneir aliments per fer-los servir de medicina divina, ja que curen del mal de coll i d’altres malalties tant persones com animals. Aquesta creença ancestral neix de l’hagiografia de Sant Blai, bisbe i metge de Sebaste, l’actual Sivas, a Turquia, ja que al segle III salva un infant que s’ha ofegat amb una espina de peix al coll. És a partir del segle XI que molts de pobles i ciutats d’arreu d’Europa, i després d’Amèrica, comencen a celebrar el seu patronatge beneint tot tipus de pans i pastissos. A Campos, terra de blat i farina, de forns i de pa en tots els seus vessants, no és gens estrany que una de les principals atraccions de la festa de Sant Blai també siguin els seus panets, però poques coses sabem de com deuen ser quan la devoció campanera per aquest sant comença a brotar, al segle XV, amb la dedicació de l’església rural al Sant metge. Actualment aquesta festa es celebra al mateix oratori amb diferents activitats. Des de l’Ajuntament s’organitza l’anada a Sant Blai sense fum, a peu o en bicicleta, el diumenge després de dia 3 de febrer.

Sa Rua

La bulla i l’esperit carnavalesc inunda Campos en una de les festes més colorides de l’any. Actualment se celebra el dissabte abans del Dimecres de Cendra, dins la setmana dels anomenats darrers dies. S’organitza una gran desfilada de disfresses on s’hi poden apuntar de manera individual, en comparsa o amb carrossa. Un jurat, elegit per sorteig, s’encarrega de repartir els premis durant el fi de festa celebrat dins una carpa.

Setmana Santa

Les festes de Setmana Santa i Pasqua tenen un component religiós molt important i són organitzades des de la Parròquia, encara que l’Ajuntament hi col·labori i hi participi com és en el cas del Sant Enqüentro que se celebra a la cantonada del carrer Major amb el carrer de Plaça. El caràcter festiu del Diumenge de Pasqua fa que sigui un dia de festa i primavera ple de sentiment i tradició, ja que és el dia on els Quintos canten sales, actualment per celebrar la majoria d’edat.

Els Quintos

La paraula quinto prové de les ordenances del rei Carles III que indicaven que un de cada cinc mossos d’Espanya (un quint, un quinto) d’entre 16 i 40 anys s’havia de dedicar a la vida militar i treballar per al monarca. Les primeres setmanes de gener es feia un sorteig —a càrrec d’un reclutador militar— que anava pels pobles i seleccionava als mossos. Durant un mínim de vuit anys havien d’atendre el servei militar i abandonar casa, família, treball, núvia, amics… Per això, abans d’entregar-se al “servici” se’ls permetia fer una nit de bulla durant la vigília de Pasqua, assistint l’endemà a l’Enqüentro, a l’Ofici Solemne i al Cant de les Sales. Si bé actualment aquesta tradició ja ha perdut tota connotació militar, la seva festa és una de les més estimades pel nostre poble. Ara és la festa de la majoria d’edat dels joves i al·lotes de Campos. El pas de l’adolescència a la vida adulta, la bulla i la diversió sana, la creativitat amb les quintades i el clima de germanor entre els nascuts el mateix any són els vertaders protagonistes d’una tradició que vesteix camisa blanca, mocador vermell i pren la bandera de Campos en mà; un estol de joventut que canta sales tot lo dematí recaptant rubiols i panades pels carrers de la vila.

Fira de maig

Coneguda popularment com la Fira de les vaques ja que l’any 1978 se celebrà el primer Concurs Morfològic. Un grup de ramaders de la CAM (Cooperativa Agropecuària de Mallorca) que treballaven amb vaques frisones va proposar a les institucions dur a terme un concurs-fira ramadera a Campos, el municipi amb més producció lletera, amb l’objectiu de millorar el bestiar i motivar als pagesos. El primer concurs morfològic establia que cada una de les vaques que hi assistia havia d’haver passat la revisió sanitària amb resultats negatius en brucelosi i en tuberculosi, fet que va provocar una millora dels animals, pel que respecta al punt de vista sanitari. Aquell primer any van participar fins a 60 finques de Campos. Després de dos anys de concurs regional, finalment el 1980 el concurs va passar a ser Nacional.

La Mare de Déu de Fàtima

Enmig de foravila, a la barriada des Palmer, s’hi amaga una petita capella dedicada a la Mare de Déu de Fàtima. Cada any, entorn al 13 de maig, els veïnats del llogaret celebren la seva festa amb diferents activitats en les quals no hi manca la missa i la ballada popular.

La Mare de Déu del Carme

Dia 16 de juliol, festa de la Mare de Déu del Carme,patrona de la gent de la mar i del litoral mediterrani, marca dins el calendari campaner un punt festiu al nucli costaner de Sa Ràpita. L’aigua, les barques, la música, la fira, l’esport, la devoció, el ball, l’amistat, la cultura, els focs, la fresca… tants d’elements estiuencs perquè cadascú pugui viure aquestes festes a la seva manera, sempre amb seny i respecte cap a l’entorn i els veïnats. S’organitza una programació ben variada perquè tots els que estimen Sa Ràpita en puguin gaudir de la millor manera possible. Són tradicions les verbenes, la missa i la processó marinera.

La Mare de Déu d’agost

Aquestes festes d’estiu sempre ens treuen un somriure a la boca. Són les nostres festes, les festes populars, les festes del nostre passat, present i futur. Celebrades des de l’any 1615 i instaurades oficialment com a fira l’any 1911 pel batle Joan Alou Ballester. Més d’onze dècades celebrant que el nostre poble està en festes en els dies més calorosos de l’any. Aquest temps d’estiu ens vol dir que ja és hora de penjar les banderes als balcons, de passejar per davall els paperins blancs i de preparar-nos, un any més per assistir a totes les activitats programades que tendran el seu punt àlgid amb el Gran Castell de Focs de la nit de la Mare de Déu d’agost. Han passat molts d’anys d’aquesta fita i les nostres festes han anat evolucionant fins a dia d’avui. Des de l’Ajuntament tenim la gran sort de poder comptar amb les associacions, els clubs i els grups d’amics amb qui podem compartir els actes del nostre programa de festes.

Fira d’octubre

Entorn de la Festivitat de les Verges els nostres avantpassats campaners esperaven la Fira d’octubre per poder firar tots els ormejos i espècies per les matances que celebrarien durant la tardor i l’hivern. És així com neix el caràcter matancer de la nostra fira que cada octubre torna omplir els carrers de Campos de moviment i alegria. Tal com marca la tradició, la nostra Fira és el primer dijous de la segona quinzena d’octubre i l’endemà, divendres, és el Firó. Són múltiples les activitats, tan tradicionals com innovadores, que s’hi celebren.

Nit de les ànimes

És una iniciativa per tal de posar en valor la cultura mediterrània de la festivitat de Tots Sants. La gastronomia d’aquests dies és rica i variada i està elaborada amb els productes propis de la temporada, Entorn a un mercadet de bunyols, castanyes, panellets, rosaris ensucrats, greixonera de moneato, suc de magrana… es congrega el poble per a dur a terme diferents activitats com la processó d’animetes amb el personatge de l’Espantabubotes, la visita al Purgatori, la ruta de llegendes de Campos i diferents tallers per a tota la família. L'endemà, 1 de novembre, es realitza una missa al Cementeri Municipal en record a tots els difunts de l'any.

Nadal

Les Festes de Nadal són unes dates molt especials de tradició cristiana que la humanitat ha celebrat des de temps immemorials amb els seus éssers estimats. En família, amb amics, però també a nivell de comunitat i de poble. Cada desembre Campos presenta tot el seu calendari d’activitats per poder gaudir d’un seguit d’actes culturals, solidaris, esportius, infantils i amb tot el seu esperit nadalenc. Cada any hi destaca el concurs de Betlems, el Mercadet de Nadal, l’encesa de llums i inauguració del Betlem del Poble, concerts i espectacles, així com la celebració de les Matines amb el Cant de la Sibil·la, declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.