Fra Josep Fullana
Naixé a Campos el 6 de gener de 1739, fill de Josep Fullana Amer i de Margalida Mas Albertí, d’una antiga família de conradors. Entrà en el convent de Sant Francesc de Paula de Ciutat el 9 de desembre de 1754 i professà l’any següent. Estudià filosofia i teologia dirigit pels lectors de la seva orde.
Fou mestre d’estudiants i lector d’arts durant tres anys i firmà oposició a la càtedra de Teologia Moral dela Universitat de Mallorca. El pare general el nomenà lector de Teologia i ho fou fins a la jubilació.
Deixà fama d’haver estat un dels millors predicadors del seu temps, predicant molts de sermons morals, molts de panegírics i com a mínim deu quaresmes a distints llocs de Mallorca.
Fou corrector de Sineu l’any 1775; i de Ciutat l’any 1782; col·lega i provincial de Mallorca, de 1784 a 1786; qualificador del Sant Ofici, sempre votat per unanimitat, càrrecs que desempenyà amb desinterès, prudència i encert.
El temps que era provincial, malgrat les moltes ocupacions, traduí de l’italià la Vida de B. Nicolau de Longobardi, escrita per l’Ilm. Perimezzi, que s’imprimí l’any 1787. Treballà també per aquest temps i s’imprimí una Representación al M. Iltre. Ayuntamiento de esta ciudad, manifestant els motius per afillar al venerable Fr. Gaspar de Bono, de qui s’esperava la beatificació.
Fou nomenat Comiso per la província de Mallorca en el capítol general de 1788, que es celebrà a Barcelona, i per voluntat del general se li encarregà el sermó de Sant Miquel, protector de l’orde, sermó que fou imprès a Mallorca el mateix any. Això li valgué l’honorific càrrec de Zeloso, o procurador general, havent d’embarcar-se cap a Roma, on predicà els sermons corresponents als mínims a la capella pontificia, i contragué tanta amistat amb el Pontífex regnant Pius VI, que havent caigut malalt li envià el seu metge de càmara, i el 7 de juliol de 1791 li regalà un delicat Esturió que li oferí un dels seus palafreners. (El P. Fullana, agraït, féu pintar aquest favor a Roma, i envià el quadre, de primorós pinzell, al seu convent de Palma).
Acabada la seva estància Roma passà a Madrid, on l’any 1795, féu imprimir els sermons que havia predicat a Roma; estigué en terna per a l’episcopat de Menorca, en nunci del Sant pare el féu consultor i examinador pel tribunal de la Sagrada Rota en tots els dominis d’Espanya, i el tribunal de la Suprema Inquisició el condecorà amb el títol de qualificador.
Retornat a Mallorca, emprà el temps que li quedà de vida en promoure la devolució al Bt. Gaspar de Bono, i en preparar-se per a la mort que li sobrevingué el dia 11 de maig de 1801.