Fra Joan Ballester
Segons Talladas, Fr. Joan Ballester fou no solamente honor inmortal de la villa de Campos, sino de esta isla, de toda España, de la Orden Carmelitana y de la literatura. Segons Gonzalo Torrente Ballester era descendent, com tots els altres Ballesters de Mallorca, de Berenguer Ballester, català del Pirineu que acompanyà el Rei En Jaume en la conquesta de Mallorca; els descendents de Barenguer, a principis del segele XIV, s’establiren a Manacor i a Campos. En els documents més antics, on figura el nom de Campos, apareix el de Pere Ballester com a propietari i senyor d’algunes possessions i alqueries. No queden proves documentals, però no està fora de lloc afirmar que aquest Pere Ballester, habitador del nostre poble a principis del segle XIV, fou el pare de Fr. Joan, el qual vingué al món segons uns l’any 1305, segons altres l’any 1306.
De jovenet entrà en el Convent carmelità de Ciutat, de nou fundat. Atenent a les seves qualitats extraordinàries, l’enviaren els superiors a la Universitat de París, on va progressar tant en els estudis que l’any 1348, essent batxiller, fou l’ encarregat d'explicar el Mestre de les Sentències i, l’any 1349, a més a més, li manaren llegir la Sagrada Biblia, encàrrec que li confirmà el Capítol General de Tolosa l’any 1351,; en el Capítol de 1354 se li va prorrogar la lectura del Mestre de les Sentències. Segons el testimoni d'historiadors, que escriviren poc després de la eva mort, no sols fou professor de gran saviesa, si no també l’obrador sagrat més famós del seu temps i home de preuada religiositat.
En el Capítol celebrat a Burdeus l’any 1358 foren reconeguts els seus grans mèrits. Poc temps després li donaren el grau de Mestre. Fou aprovat amb gran alegria pel papa el nomenament de General i, durant els 16 anys que regí l’orde, rebé Fr. Joan proves clares d’apreci de part dels papes Urbà V i Gregori XI, que sempre li concediren el seu recolzament.
Promogué extraordinàriament el culte diví i la devoció a la Verge Maria dins la seva Orde, que extengué arreu del món, fundant una nova província i denou convents: 2 a Anglaterra, Alemanya i Baviera; i un a Constantinopla, hungria, Buda, Bohèmia, Magúncia, Langres, Salvatierra, Casal, Roma, Ferrara, Milan, Sicilia i França.
En el primer Capítol General, que celebrà a Tréveris l’any 1362, li confiaren l’encàrrec d’escriure les Constitucions per les quals s’hauria de governar tota l’Orde, ho féu amb tant d’encert que, publicades l’any 1369, vigiren fins a principis de segle XX sens grans variacions. Sens dubte, per molt que treballassin en les Constitucions altres persones, ell fou tingut pel principal autor, ja que sempre han figurat entre les obres a ell atribuïdes pels escriptors antics. Celebrà tres Capítols Generals més: a Montalvan, l’any 1366; a Montpeller; l’any 1369; i a Aix, l’any 1372. Sempre brillà per la prudència, pel zel i per la vigilància pastoral, de que parlen molts d’autors.
El Papa Gregori XI nomenà a Fr. Joan Visitador Apostólic dels Regnes d’Espanya i escriví el P. Joan Àngelo Torrents C.M. que desempenyà el càrrec plenament renovando los días de fervor y religión en nuestra Península y reformando las costumbres del clero y del pueblo.
Sempre distingí el convent carmelità de Ciutat, que l’havia acollit i criat en l’esperit, de forma que, gràcies a ell, es construí un bell claustre, avui derruït. Vingué a Mallorca per dur a terme les reformes que havia promogut a la península i, mentre estava treballant en aquest camp, li sobrevingué la mort, que per designi de Déu, succeí en la mateixa terra on havia nascut. Morí en el convent carmelità de Ciutat el 30 de desembre de 1374 i fou enterrat, tal com volia, a la capella del Sant Crist, situada en el claustre que ll havia fet edificar. Escriví el P. pere Tomàs Maltès, vers l’any 1700, que el sepulcre era de gran magnificència i primorós treball, de pedra, aixecat damunt lleons, amb estàtua jacent de Fr. Joan vestit amb l’hàbit de la seva Orde, i orat amb l'escut del Carme i el personal o familiar, consistent en una ballesta armada.
A l’altra part de la mateixa capella hi havia un sepulcre de consemblant forma i antiguitat, que alguns diuen que era el de la seva mare. llàstima que els efectes d’una llei enverinada recaiguessin damunt el convent del Carme, i de tants d’altres, i el descuit permetés la seva destrucció. Així, diu Torrente Ballester, no quedó de aquel sepulcro ni un solo resto, ni de aquellos huesos una sola reliquia.
No ens ha arribat cap de les seves obres escrites, però si els títols d’algunes: SUper Libros Sententiarum, Libri Iv; De bello forti militantis Eccesiae, et Antichristo illam impugnanti; Sermones varii; Opuscula varia; Constitutiones Ordinis Carmelitarium.
Entre els monuments destruïts per les inundacions del 27 d’octubre de 1635, hem d’assenyalar la Bul·la d’Indulgències concedides pel papa Gregori XI, commogut per la notícia de la mort del seu gran amic. Concedia que, a la capella on reposassin les despulles de Fr, Joan, es poguesin guanyar totes les gràcies, indulgències i remissions de pecats que es guanyen a l’església de Sant Joan de Letran de Roma. Aquesta Bul·la era exposada tots els anys a l‘església carmelitana de Ciutat des del Dijous al Divendres Sant, tot el temps que es guardava el Sagrament a la Casa Santa, i alternativament la publicaven religiosos preveres.
L’any 1945, la Parròquia el donà per titular al Col·legi d’Ensenyança Mitjana; el 1953, l’Ajuntament de Campos el proclamà fill il·lustre; la proclamació tingué lloc el 15 d’agost i el pronuncià Gonzalo Torrente Ballester, catedràtic de literatura i fecund novelista, i familiar per línia materna. També va pronunciar unes emotives paraules, com a representant de l’antiga i preclara família dels Ballesters, Mn. Joan Ballester Talladas, el qual acabà dient que Fr. Juan Ballester hasta ahora ignorado por la mayor parte de sus compatriotas, brillará en el firmamento de la teoria de Campos del Puerto, y que dificilmente, por no decir imposible, podrá ser eclipsado por los resplandores de otro astro de mayor magnitud.
A rel d’aquesta proclamació publicà l’Ajuntament un fullet titulat: Actos celebrados en honor de Fr. Juan Ballester, con motivo de su proclamación de hijo ilustre de esta Villa, que conté la crónica de les Festes, el discurs biogràfic de Torrente Ballester, un sonet de Mn. Andreu Roig i una fotografia del retrat a l’oli de Miquel Aguiló que fou col·locat a l’Ajuntament. Des de llavors Campos ha anat coneixent més a Fr. Joan, ajudant les publicacions que han sortit a alguns Programes de Festes, especialment els anys 1974 i 1975 amb motiu del centenari de la seva mort. En aquella ocasió l’esmentat Torrente Ballester pronuncià una conferència sota el tema Fray Juan Ballester, O.C. pensador, maestro y guía espiritual del siglo XIV.