- Àrees
- Cementiri
- Desenvolupament Local
- Fires i Festes
- Funció Pública
- Mercats
- Participació Ciutadana
- Confraries de la Setmana Santa
- Confraria Acompanyantes de Jesucrist | Campos, 1988
- Confraria de La Dolorosa | Campos, 1985
- Confraria de la Mare de Déu de la Soledat | Campos, 1975
- Confraria de la Mare de Déu de l’Esperança | Campos, 1994
- Confraria de la Passió del Senyor | Campos, 1973
- Confraria de la Sang de Crist | Campos, 1975
- Confraria de la Santa Creu | Campos, 1975
- Confraria del Bon Jesús de la Paciència | Campos, 1962
- Confraria del Crist Natzarè | Campos, 1933
- Confraria del Crist de la Salut de Sant Blai | 2002
- Confraries de la Setmana Santa
- Persones Majors
- Policia Local
- Protecció Civil
- Sa Ràpita i ses Covetes
- Urbanisme i Activitats
Cossiers
A falta d'imatges, dibuixos i documents detallats fidedignes d’uns possibles i antics cossiers de Campos, es va recórrer a la il·lusió, imaginació i presa mostra de cossiers actuals per crear-ne els nous. Els personatges dansaires representen sis cossiers, la dama i el bovo, que surten a ballar el dia de Sant Julià i el dia de la Mare de Déu d’agost.
Són propietat de l’Associació Campanera de Pinyol Vermell. Els seus dansaires feren el primer ball a Campos el 9 de gener del 2012. Entre els seus balls s’hi troben les peces “Mestre Joan”, “Cossiers de Campos” de Joan Adrover, “Gentil Senyora”, “Aquests de sa capa negra”, “Strella do dia” i “Ball des capell”.
Els sis cossiers llueixen faldeta vermella en honor a la terra roja, la panxa roja, el call vermell o el pinyol vermell. Dos d'ells van cenyits amb faixa groga; dos la duen verda, i els altres dos, blava. Cada un llueix una capeta acabada en punta brodada de punt mallorquí amb una estampeta d’un sant representatiu de la vila (Sant Julià, Santa Basilissa, Sant Blai, Santa Coloma, Sant Joan de la Font Santa i la Mare de Déu de Fàtima). Altres complements són els mocadors, els bastons i els rams d’alfabaguera o romaní, segons l’estació de l’any.
La dama, faldilla i brusa estil d'antany i faixa vermella, capell i una filoa, element indispensable. Tots, sabates d'espart, cascavells, flors, miralls i cintes. Mentre que el bovo, que significa beneitot o curt d’enteniment, creat a cavall de dimoni i bufó, i d’inspiració de siurell, duu picarols, siurellets penjats i una forca que l’utilitza per ballar contra la dama i fer por als assistents. La màscara del bovo és feta per Marià Portas “Kake” d’Esporles.