C2
Tipus: Creu de Terme, amb la funció de creu indicadora, senyala el camí de l’oratori de Sant Blai.
Titular: Patrimonial públic, ubicada a un espai de domini públic i ús públic
Títol: Creu de Sant Blai
Classificació: Mobiliari religiós popular
Tipologia: Devocionari
Ubicació: Rural, carretera (Ma-6040) de Campos a la Colònia de Sant Jordi, km. 1,850
Matèria: Marès
Datació: 1938.
Descripció estructures:
- Suport: Marès arrebossat
- Base: marès llis en forma octogonal
- Fust: marès llis en forma octogonal i amb l’escut del municipi de Campos
- Tambor: marès en forma octogonal i a cada cara té estries amb tríglifs, a una d’elles hi figura la data de construcció.
- Creu: marès en forma de creu llatina. Els extrems són trilobulats. A l’anvers els braços tenen tres estries (tríglifs) cadascuna, al nus de la creu hi ha tres claus. El revers és totalment llis.
Nota històrica:
Creu de Terme que senyalitza el camí que ens permetrà arribar a l’església rural de Sant Blai des de 1938.
L’oratori amb la dedicació a Sant Blai data de 1583, però és anterior perquè aquesta església es té per ser la primera de la contrada i la primera parròquia dedicada a Sant Julià d’Antioquia i Santa Basilissa .
L’actual Creu de Sant Blai és contemporània data de 1938, però sembla que n’hi havia una anterior ubicada a un altre indret. Es coneix l’existència d’una creu anterior perquè és documentada el 1608, quan, per ordre del jurats i sent batle Andreu Amer, fou reedificada perquè feia uns anys que havia sofert un enderrocament.
Estat de conservació actual: Bona, si bé amenaçada per una escomesa de telefonia.
La Creu de Sant Blai és una creu de Terme però amb funció d’indicar el camí de l’oratori homònim i de qui pren el nom. Està ubicada en el creuer de la carretera de Campos a la Colònia de Sant Jordi (Ma-6040) amb el camí del dit oratori de Sant Blai (a 1,850 quilòmetres), dins el terme municipal de Campos.
L’actual Creu data de 1938. Però és conegut que la Creu de Sant Blai en el llunyà any de 1608, sent batle Andreu Amer, es va prendre l’acord: “los jurados mandan reedificar la cruz, dicha de San Blas”, segons la Història de Campos de Francesc Tallades, que va haver de ser restaurada o reedificada a càrrec de la Universitat (actualment l’Ajuntament) perquè feia uns anys que l’havien enderrocada. Això vol dir que aquesta Creu data de temps anteriors, que de moment no podem manifestar per haver-se perdut els arxius municipals anteriors a les primeries del segle XVII. La primera Creu era gòtica i estava ubicada en el Camí des Palmer, vora la punta que fa la paret de l’ Hort de sa Creu, des d’aquest camí del Palmer amb el que condueix a l’oratori. Tenia idèntica funció indicadora del desviament a l’església rural. No es disposa de gravat o dibuix d’aquesta Creu. L’any 1895, mossèn Antoni Veny Ballester, en el Full dominical, publicà una ressenya sobre l’Oratori de Sant Blai. En el programa de festes populars de Campos, del mes d’Agost de 1964, es va transcriure íntegrament. Ara només emprarem la part que descriu l’itinerari per arribar fins a l’anomenat oratori. Es manifesta així: “Si vós porta a Sant Blai de Campos la vostra devoció, preneu el “Camí del Palmer” passats uns tres kilòmetres s’aixeca a vostra dreta l’antiga “Creu de Sant Blai”. Just davant, el camí del mateix nom vos mostra, a l’altre cap, la vella església i vós hi condueix fins a la porta”.
D’altra banda, l’any 1616, el capellà Miguel Fullana donà un quartó vora l’oratori de Sant Blai per comoditat dels visitants, i l’any 1652, el Jurats fan construir un cementeri en aquest terreny cedit, però que no fou utilitzat fins l’any 1814 d’acord amb el que legislaren les Corts de Cadis just acabat d’incorporar a la Corona el rei Fernando VII. Aquest Cementeri va ser emprat fins l’any 1845, quan fou clausurat per haver-se bastit l’actual necròpolis de Campos que és més pròxima al nucli urbà.
També s’ha de tenir en compte. El 18 de març de 1883, al Ple de l’Ajuntament, era batle Mariano Ballester, “se dió cuenta de una carta del señor Ingeniero Jefe de esta Provincia D. Emilio Pou pidiendo al Ayuntamiento que dé un voto de gracias al celoso diputado D. Antonio Maura por el proyecto de ley presentado a las Cortes sobre construcción de una carretera que abriga este pueblo dirigiendose a San Juan de la Font-Santa y discutido suficientemente se acuerda como propone el recurrente.” (AMCP). El 15 d’abril següent, el Ple tractà “Se dió lectura a una carta del Diputado por esta circumscripción D. Antonio Maura por la que agradece el voto de gracia que le dirigió este Ayuntamiento con motivo del proyecto de ley sobre construcción de una carretera de Campos a los Baños de San Juan de esta Villa” (AMCP).
Per acabar. Entre la nova carretera de Campos al Banys de la Font-santa i el camí del Palmer, transcorria el ferrocarril de Palma a Santanyí fent aturades a l’Arenal, Llucmajor, Campos, es Palmer, Banys de la Font-santa i ses Salines. Fou inaugurat l’any 1916. Després de 48 anys, l’any 1964, deixà de prestar el servei per mor de la construcció de l’aeroport de Son Sant Joan.
Així, la Creu de Sant Blai és troba amb unes noves geo-realitats. Per una banda el trànsit dels habitants de Campos que, per espai de 31 anys, duien a enterrar els morts al Cementeri de Sant Blai; per altra la nova carretera de Campos als Banys de la Font-santa, que és l’actual carretera Ma-6040; i per altra el tren de Palma a Santanyí, amb la freqüència de 4 itineraris diaris i amb un davallador pròxim, que creuava el camí d’accés a l’oratori, no ens ha d’estranyar que hagués de sofrir algun socaire.
El que sí es cert és que hi ha una apagada informativa, de poc més de tres-cents anys, entre els primers anys del segle XVII i gaire bé el segle XX. Aquest silenci informatiu es romp quan la revista Foch i Fum del 30 d’octubre de 1933, publica un article de Miquel Moll Mas, què condemna l’atemptat que havia sofert la Creu (la reedificada el 1608) per part d’un grup de joves que l’havien malmès i enderrocat. Aquesta Creu estava ubicada al camí del Palmer, segons l’escrit de mossèn Veny Ballester de 1895.
L’Ajuntament no reacciona fins quatre anys més tard, quan en el Ple ordinari del 30 de desembre de 1937, presidit pel batle Damian Obrador Cáffaro, acordà: “Se dió cuenta de la correspondencia recibida dandose lectura a una instancia presentada a esta Alcaldia por Don Pedro Antonio Matheu Economo de esta villa en suplica de que esta Gestora acuerde la restauración de la historica Cruz de San Blas que actualmente esta derribada. Enterada la Gestora y discutido dicho asunto se acuerda por unanimidad ordenar la restauración de dicha Cruz.” (AMCP). Si l’Ajuntament posà fil a l’agulla per restaurar la Creu mai ho sabrem. El que sí està documentat data de 28 dies més tard. El Ple ordinari de dia 27 de gener de 1938, presidit pel mateix batle Obrador, acordà: “Se dió cuenta de la correspondencia recibida y se dió lectura a una comunicación del señor Cura Economo de esta villa invitando a esta Gestora para asistir al acto de bendición de la Cruz de San Blas recientemente restaurada, el dia tres de Febrero proximo a las nueve menos cuarto y a las funciones religiosas que se celebraran seguidamente en el oratorio de San Blas. Enterada la Gestora acuerda que una Comisión asista a dichos actos” (AMCP). Ara hem de fer dues puntualitzacions: per una banda no és la Creu de 1608 la restaurada, és una Creu nova que, a més, porta gravada la data del seu enlairament; i per altra, que es canvia d’ubicació. En lloc d’estar en el camí del Palmer, passa a la banda dreta de la carretera dels Banys de la Font-santa (Ma-6040), sí que és vera que és en el punt del creuament amb el camí de l’Oratori de Sant Blai.
El lloc de la Creu de Sant Blai no és el definitiu. El mes de març de 1972 fou traslladada de la part dreta de la carretera a la part esquerra, just davant per davant. Ho manifesta un escrit de Miquel Lluís en el programa de Festes de la Mare de Déu d’Agost de 1972: “Para un mejor emplazamiento y visibilidad , el pasado marzo fue desmontada de su primitivo emplazamiento la popular Cruz dicha de Sant Blai, y colocada en el vértice del camino, recien asfaltado, que conduce al oratorio, según acertada resolución del Ayuntamiento, acordado el presente año.”
No és la darrera aventura que ha viscut aquesta Creu de Sant Blai. L’any 2015, un tractor va topar amb la creu i la va enderrocar parcialment. Un parell de dies més tard va ser restaurada sense haver de renovar, per sort, cap element de la seva construcció de l’any 1938.
Descripció de la creu de 1938
Aquesta creu està sobre un suport o basament de forma octogonal i de peu llis bastit amb marès eixalbat. La forma octogonal del suport és la què serveix de criteri per a la forma dels altres elements (la base, el fust i el capitell) excepte la creu. Aquest peu té una coberta en vessant formada per vuit triangles que permeten escorre l’aigua de pluja, ensems de què pugui servir de seient.
El conjunt de la creu empra marès picador perquè és compacte i net.
La base octogonal té un ressalt tal com l’ordre llatí o romà, senzill i sòlid.
El fust de la columna octogonal és llis i disposa, a la part anterior superior, de l’ escut primitiu del municipi de Campos. És l’escut que s’emprava a l’època: Un ca de guarda o de caça que està assegut sobre les potes de darrera mentre que les potes de davant estan estirades, i manté el cap alt en senyal d’atenció.
El capitell octogonal és del mateix ordre arquitectònic de la base de la columna i presenta tríglifs (tres estries de mitja canya filetejades que estan separades per un filetó pla, a més l’estria central és la més llarga). Aquests tríglifs són a cada una de les vuit cares. A una cara de les vuit, la anterior, amb alt relleu i rompent les estries, hi figura la data de “1938”. És l’any de la seva construcció.
La creu és una creu llatina: un braç més llarg que els altres tres. Als quatre braços presenten tríglifs semblants als del capitell. Al nus hi ha un rectangle amb la figura de tres claus en alt relleu. Aquests tres claus, a la iconografia cristiana, són atribut de la Passió de Crist.
Observacions
La Creu de Sant Blai es troba just enmig de la cruïlla de la carretera Ma-6040 (de Campos a la Colònia de Sant Jordi) i el camí on trobarem, després d’un poc més d’un quilòmetre, l’oratori o església rural de Sant Blai. És una ubicació perillosa per l’estabilitat del monument per mor de la densa circulació de vehicles que manté la carretera Ma-6040 i la difícil maniobra de gir que han de fer els cotxes, camions o tractors quan accedeixen al camí de Sant Blai. També hi ha unes esteses d’electricitat i de comunicacions (telèfon) que passen just per damunt, bastaria que un pal de sosteniment dels cables fallàs i la catenària arrastraria i tombaria la Creu. És urgent resoldre l’emplaçament a un punt més segur, tenint en compte que les esteses d’electricitat i comunicacions han de quedar fora del seu radi de seguretat.
